El periodisme de Josep Pla

Josep Pla es va dedicar professionalment al periodisme durant seixanta anys, al llarg dels quals va publicar més de 6.200 articles en més de seixanta capçaleres diferents. Des de les primeres col·laboracions en diverses publicacions de caràcter local i comarcal–Baix Empordà, Ofrena, Cenacle...–, va evidenciar la seva versatilitat genèrica i temàtica, publicant crítiques de llibres, narracions o descripcions del paisatge, encara amb un marcat to noucentista. A partir de 1919, va començar la seva dedicació més intensa a «l’ofici amarg del periodisme», exercint de corresponsal arreu d’Europa principalment pel diari La Publicidad –catalanitzat a partir de 1922– durant els anys vint, tot i que va col·laborar també en altres diaris d’abast, orientació i localització diversa. A partir dels anys trenta, destaca la seva activitat com a cronista parlamentari a Madrid, des d’on va comentar per al lector de La Veu de Catalunya la proclamació de la República o els Fets d’Octubre de 1934, entre d’altres. D’altra banda, és interessant també tenir en compte diverses col·laboracions en revistes franceses abans de 1936.

La guerra civil espanyola, que va viure refugiat a Roma sota la protecció de Francesc Cambó, va significar un tall insalvable a la seva carrera professional. Durant la contesa bèl·lica, pràcticament no va publicar articles –tan sols se n’ha localitzat un, escrit en italià. Retornat a Catalunya el 1939, va haver de sotmetre’s a la ferotge repressió del règim franquista contra la cultura catalana, i resignar-se a la prohibició d’expressar-se en català. Va iniciar una dilatada col·laboració al setmanari Destino, en el qual la seva secció «Calendario sin fechas» gaudia d’una enorme popularitat. Durant els anys quaranta, destaca també la seva col·laboració al Diario de Barcelona, que es va allargar fins a principis dels anys ciquanta. Durant els anys seixanta, és rellevant la publicació regular d’articles a El Correo Catalán, principalment a la secció «La rueda del tiempo».

Segons va definir Joan Fuster a «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (El quadern gris, OC I, 1966, p. 11-83), Pla sentia el periodisme «com una passió: com una passió incurable. Ni que volgués, no se la sabria vèncer», fins al punt que, segons el crític, s’havia acostumat a «veure el món en forma d'articles». En aquest sentit, transcendeix la simple professió i mitjà de supervivència, sinó que Pla també entenia l’ofici com una escola d’estil, crucial per la seva aposta per la naturalitat expressiva i per fer de l’observació de la realitat la base de la seva matèria literària.

Transgredint els límits i classificacions genèriques de la disciplina periodística, ja fos a través de cròniques, articles i reportatges de viatges, crítiques de llibres o d’art, retrats, narracions, descripcions de paisatges..., el periodisme de Pla destaca per la seva llibertat expressiva, i reuneix tots els elements que caracteritzen la prosa de l’autor: la capacitat d’observació i adjectivació de la realitat, l’ús impressionista d’anècdotes i aspectes aparentment banals de la quotidianitat per expressar determinades idees, la fina ironia...

Explorant noves formes d’expressió, la influència de Josep Pla en la modernització de la llengua i de l’ofici del periodisme va ser crucial, fet que el converteix en el màxim exponent de la generació daurada d’escriptors-periodistes catalans que, durant el període d’entreguerres, va dotar el periodisme català d’un caràcter europeu.