Biografía de Josep Pla
Josep Pla va néixer a Palafrugell (Baix Empordà) el 8 de març de 1897, a la casa núm. 49 del carrer Nou. Fill d’Antoni Pla i Vilar i Maria Casadevall i Llach, era el més gran de quatre germans. La família Pla tenia una posició benestant, i per això els quatre fills van poder estudiar. Josep Pla ho va fer de petit a l’escola dels germans Maristes de Palafrugell. Quan tenia set anys, la seva família va traslladar-se a una nova casa, ja de propietat perquè a l’altra hi vivien de lloguer, a l’actual carrer Torres Jonama.
Josep Pla va estudiar el batxillerat a l’Institut de Girona, i vivia intern als Maristes de Girona. L’últim curs a l’Institut, però, va examinar per lliure, sense haver anat a classe, perquè havia estat expulsat de l’internat. Captivat per la bellesa i monumentalitat de la capital gironina, anys més tard, l’escriptor va immortalitzar els seus records de la ciutat al llibre Girona, un llibre de records (1952). Durant aquesta etapa, Pla va demostrar una intensa passió per la lectura, va començar a fer les seves primeres temptatives literàries i va col•laborar a diverses revistes locals.
Acabada l’etapa del batxillerat, l’autor es va inscriure a la carrera universitària de Ciències a la Universitat de Barcelona, i va començar els estudis de Medicina, però a la meitat del curs va deixar aquests estudis i es va matricular a Dret, sense mostrar, però, un excessiu entusiasme. La vida universitària no el satisfeia, i va trobar un ambient més favorable a les seves inquietuds a la tertúlia de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès, presidida pel doctor Joaquim Borralleras, on va conèixer gran part de la intel•lectualitat catalana del moment. Guiat en aquells anys pels consells d’Alexandre Plana, va començar a col•laborar regularment a Baix Empordà, i va publicar textos –encara immadurs i excessivament retòrics i artificiosos– a les revistes Alt Empordà, Camí, Ofrena i Cenacle.
Llicenciat en Dret, però conscient que no volia exercir la carrera sinó dedicar-se a les lletres, el 1919 va començar a dedicar-se professionalment al periodisme, primer a Las Noticias i, al cap de poc temps, a l’edició nocturna de La Publicidad. A partir de l’abril de 1920, es va convertir en corresponsal a l’estranger d’aquest diari, i va iniciar un periple que no s’acabaria fins a 1936, que el va portar a viatjar per tot Europa com a enviat especial a les principals ciutats europees: París, Madrid, Londres, Gènova, Roma, Estocolm, Berlín... Viatjant constantment per Europa, en paral•lel a les cròniques que enviava als diaris i revistes –col•laborava a La Publicitat, La Veu de Catalunya, D’Ací d’allà, El Sol de Madrid, El Día de Mallorca...–, no parava d’escriure proses sobre els entorns on vivia i sobre les coses que observava, amb la voluntat d’aplegar-les en forma de llibre.
Mentrestant, però, tampoc s’oblidava de la realitat política del seu país. A les eleccions de 1921, es va presentar a la llista electoral de la Lliga Nacionalista del Baix Empordà, i va ser escollit diputat a la Mancomunitat de Catalunya per la seva circumscripció. Uns anys més tard, ja durant la Dictadura de Primo de Rivera, va ser processat per un article crític amb l’exèrcit espanyol, i va decidir exiliar-se i viure un temps a l’estranger. Va continuar exercint de corresponsal periodístic, i va iniciar una relació sentimental amb Adi Enberg, ciutadana noruega resident a Barcelona.
El 1925 va ser una fita important en la trajectòria literària de Josep Pla: van aparèixer els seus dos primers llibres, a Edicions Diana: Coses vistes, amb un èxit de crítica i públic esclatant, i Rússia. Notícies de la URSS (Una enquesta periodística). Aquests dos llibres són exponents de la prosa planiana: observació i descripció de la realitat més pròxima, crònica viatgera, rebuig aparent de la imaginació, fabulació a partir de fets i personatges reals...
Després de nous viatges per Europa, el 1927 va tornar a Catalunya. Va abandonar La Publicitat i va entrar a la redacció del diari conservador La Veu de Catalunya, on es va posar a les ordres del polític i mecenes cultural Francesc Cambó. També col•laborava a altres periòdics i, pres per “una diabòlica mania d’escriure”, va publicar nous llibres –Llanterna màgica, Relacions, Cartes de lluny, Cartes meridionals, Madrid. Un dietari, Madrid (L’adveniment de la República)...–, amb els quals es va convertir en un dels escriptors més rellevants a Catalunya.
Davant la imminència de l’esclat de la guerra civil, va abandonar Madrid, on exercia de corresponsal per a La Veu. Ja iniciat el conflicte armat, va fugir a França i Itàlia amb Adi Enberg, que en aquells moments treballava pels serveis d’espionatge franquistes. Durant la guerra, Josep Pla i Adi Enberg es van establir a França i Itàlia, on Pla va treballar a les ordres de Cambó.
Acabada la guerra, Josep Pla i Adi Enberg van retornar a Espanya. Pla es va convertir en un dels directors provisionals de La Vanguardia, però en adonar-se de la duresa de la repressió de la dictadura franquista contra la cultura catalana, es va instal•lar a Fornells, prop de Begur. Es va separar d’Adi Enberg, i va iniciar un procés de redescobriment dels seus orígens, allunyat de les convulsions polítiques del moment i de l’efervescència franquista que es vivia a les principals ciutats del país. Durant un temps, Pla va preferir el contacte directe i quotidià amb pagesos i pescadors, un retorn a les essències del país. Per això, es va traslladar un temps a viure a l’Escala i després a Cadaqués.
A partir de 1940, a banda d’acumular proses inèdites, va començar a col•laborar a la revista barcelonina Destino, amb la secció “Calendario sin fechas”. Aquesta secció, que va convertir Josep Pla en un referent de la publicació i va permetre a l’escriptor mantenir-se econòmicament amb el rendiment de la seva ploma i fidelitzar els seus lectors, es va mantenir ininterrompudament fins el 1976. Durant els primers anys de la dècada dels quaranta, Pla també va publicar diversos llibres en castellà (Historia de la Segunda República Española, Costa Brava (Guía general y verídica), Las ciudades del mar, Viaje en autobús, Humor honesto y vago, Viaje a pie...), amb els quals es va retrobar amb el seu públic. A partir de 1946, moment en què Franco va permetre publicar alguns llibres en català, va tornar a publicar llibres en aquesta llengua: Cartes de lluny, Viatge a Catalunya, Cadaqués... De seguida va rebre una resposta entusiasta del públic, que va convertir-lo en una figura de primer ordre per a les lletres catalanes en un període d’enormes dificultats per a la supervivència de l’idioma.
A partir de 1949, Josep Pla va iniciar una estreta col•laboració amb l’editorial Selecta, que es va concretar en la publicació de diversos volums, entre els quals destaquen El carrer Estret (premi Joanot Martorell de 1951), Girona, un llibre de records, Cartes d’Itàlia i les sèries d’Homenots, entre molts altres. Instal•lat finalment al mas Pla de Llofriu, Josep Pla va alternar les seves tasques com a escriptor amb la de col•laborador i reporter per a la revista Destino, per a la qual va publicar nombrosos reportatges fruit de viatges a punts diversos del planeta. L’autor sovint feia aquests viatges a bord de petrolers o lents vaixells de càrrega, que li donaven el temps necessari per a la lectura, l’observació, la reflexió i l’escriptura. D’aquesta època són els viatges als Estats Units, Israel, Amèrica del Sud, el golf Pèrsic, l’oceà Índic, l’Atlàntic i el Carib, nous viatges per Europa...
El 1956, Josep Pla va començar el seu primer projecte d’obra completa a l’editorial Selecta de Josep M. Cruzet, dins la qual van aparèixer vint-i-nou títols. El 1962, degut a la prematura mort de l’editor Cruzet, el projecte va quedar estroncat, i no es va reprendre fins el 1966, quan va aparèixer a l’editorial Destino El quadern gris, el primer volum de l’Obra Completa definitiva de Josep Pla.
Durant els anys següents, l’allau de premis i reconeixements no es va aturar, malgrat les reticències d’alguns sectors progressistes i catalanistes de la societat catalana, recelosos a la figura de Pla degut a la seva actuació els primers anys del franquisme i a algunes desafortunades i incompreses declaracions en el moment del restabliment de la democràcia. Tot i això, els nous volums de l’Obra Completa eren acollits de forma molt favorable per la crítica i el públic, i rebien nombrosos premis i el reconeixement i admiració dels milers de lectors de la seva obra.
Josep Pla va morir el 23 d’abril de 1981, diada de Sant Jordi, de la festa de la rosa i el llibre a Catalunya. Les més de 30.000 pàgines de prosa catalana que constitueixen els 45 volums de l’Obra Completa són el gran llegat de Josep Pla a la cultura catalana, un monument de la literatura catalana contemporània, i el punt de trobada d’una gernació de lectors que, encara avui, descobreixen per primera vegada o continuen rellegint la literatura de l’autor de Palafrugell.
